29 d’abril del 2016

NIT DE L'EMPRESA 2016

Gala de lliurament dels Premis ADEPG 2016. Durant la vetllada es fa un homenatge a empreses que compleixen un aniversari significatiu i es reconeixen a aquelles que han destacat en diferents àmbits. Trobareu la meva intervenció en el minut 05:45.



Bookmark and Share

17 de desembre del 2015

CAL TORNAR A SEPARAR EL PATRIMONI PERSONAL DEL NEGOCI

La situació econòmica per la que han passat les empreses en els darrers anys i, sobretot, les greus dificultats d’accés al crèdit que han patit, han portat, a la pràctica, a una desaparició dels avantatges que aportaven les societats de responsabilitat limitada per aquell que volia impulsar un projecte empresarial.

M’explicaré. Des de l'esclat de la crisi financera la banca ha vingut imposant altes exigències a l’hora d’atorgar crèdit a les empreses. De forma majoritària, això ha passat, entre d'altres, per exigir l’aportació de garanties addicionals i, concretament, l’aval personal de l’empresari.

Aquella limitació de responsabilitat dels socis en front de tercers que donava sentit a les societats mercantils (SL i SA) perquè permetia a una persona convertir-se en empresari acotant el patrimoni que hi volia comprometre/arriscar, s’ha esfumat.

De forma gradual i incessant, la banca ha anat condicionant les renovacions de línies de finançament de circulant i refinançaments a l'aportació de l'aval personal de l'empresari. Amb la qual cosa la limitació de responsabilitat que oferien les societats mercantils desapareix i l’empresari passa a respondre amb tot el seu patrimoni personal, present i futur. Això, sense cap mena de dubte, ha dificultat enormement l’aflorament de nous empresaris i, inclús, la continuïtat dels actuals.

Però, arribats a aquest punt, una vegada comencem a superar la crisi econòmica, les empreses han d'intentar anar fent passes enrere en aquest àmbit. És a dir, han de fixar-se com a objectiu, a mig o llarg termini, poder mantenir les línies de finançament bancari evitant haver d'aportar l'aval personal de l'empresari.

Això, que d'entrada pot semblar una utopia, és possible. Però s'ha de marcar una estratègia que requerirà d'un cert temps per a la consecució de l'objectiu. I es requerirà d'una execució molt precisa de tota una sèrie d'intervencions i dels termes en què s'ha de negociar amb la banca.

És ara, doncs, un bon moment per començar a plantejar-se aquesta qüestió, posar-s'hi a treballar i recuperar el sentit que originàriament tenien les societats mercantils: separar el patrimoni personal del patrimoni compromès amb el negoci, mitjançant la retirada gradual dels avals personals de l'empresari.

Bookmark and Share

14 de desembre del 2015

CONTINUA LA DAVALLADA DE L'ESTOC DE CRÈDIT CONCEDIT A EMPRESES

Més sovint del que ho fem, tots plegats hauríem de fer l'esforç de recórrer a dades objectives, enlloc de basar els nostres pronunciaments en percepcions personals o, inclús, en determinades ocasions, en rumorologia.

En relació als fluxos de finançament és habitual observar com els representants de les entitats bancàries afirmen que l'entitat a la que representen sí que està oferint crèdit a les empreses. De fet, difícilment ens trobarem amb un "bancari" que afirmi que la seva entitat no concedeix o no està predisposada a concedir finançament a les empreses o a projectes "solvents". Entenent que la "solvència" a què fan referència, si no se'n concreten objectivament més paràmetres, acaba esdevenint un atribut subjectiu a criteri del banc.

Però, una cosa és el que es diu i una altra de ben diferent és el que es fa. En aquest punt, cal recórrer doncs a les dades objectives. Afortunadament el Banco de España publica, amb caràcter trimestral, el seu butlletí estadístic on, entre d'altres dades, es reflexa el volum d'estoc de crèdit que les entitats financeres espanyoles tenen concedit a les empreses, fent-ne, a més, el desglossament per sectors.

L'estoc de crèdit és el volum total de finançament que les entitats financeres tenen concedit en un moment donat a un determinat col•lectiu (empreses privades, particulars, administració pública, etc.). En aquest article ens referim només a l'estoc invertit en empreses privades que desenvolupen activitats productives (no empreses financeres).

El nivell de l'estoc de crèdit varia, permanentment, per diferents causes. N'enumerarem només algunes: Les amortitzacions de capital que van efectuant les empreses, mes rere mes, mitjançant el pagament de les quotes de préstecs, fan disminuir l'estoc de crèdit; quan una entitat financera, en una de les renovacions de línies de finançament de circulant, procedeix a reduir-les, fa disminuir també l'estoc de crèdit; el mateix succeeix quan un banc retira íntegrament el finançament a una empresa. Per contra, l'estoc de crèdit augmenta quan una entitat financera concedeix noves línies de finançament a una empresa.

A partir de les dades publicades pel Banco de España hem elaborat el gràfic que es mostra més avall, on s'observa l'evolució que ha seguit l'estoc de crèdit a España des del primer trimestre de 2011 fins a l'actualitat.

Queda de manifest com les empreses han patit una reducció molt accentuada del crèdit que tenien disponible. La qual cosa, limita el seu desenvolupament, doncs queda mermada la seva capacitat d'inversió i, per tant, de creixement.

És cert que actualment les entitats financeres estan concedint més nou finançament a les empreses del que les hi concedien fa un o dos anys. Però, el més important de tot és que el flux net de diners ja fa anys que no va dels bancs a les empreses, sinó de les empreses als bancs. Doncs són més importants les amortitzacions de capital i reduccions de límits de finançament que la concessió de nou finançament.



Bookmark and Share

28 de setembre del 2015

CARTA ALS SOCIS DE L'ADEPG - "CAIXES DE VIDRE"

Benvolguts Socis,

A banda de les grans organitzacions empresarials d'àmbit nacional català i d'aquelles altres que tenen un àmbit d'actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d'organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l'ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l'actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d'aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d'un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d'actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d'aquestes altres comarques.

El mapa patronal català s'estructura en una mena de sistema de "caixes de vidre", les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes "caixes de vidre", tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.

Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d'aquestes caixes de vidre, i procurin mantenir intacte la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.

L'ADEPG ha d'estar sempre oberta a nous horitzons i té l'aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.

La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d'actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.

No obstant això, l'ADEPG romandrà fidel a l'actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

Jordi Solé Tuyà
President de l'ADEPG

Bookmark and Share

20 de juliol del 2015

S'ALBIRA UNA NOVA ONADA DE FUSIONS BANCÀRIES PEL 2016

La reestructuració del sistema bancari espanyol a partir de l'esclat de la crisi financera l'estiu de 2007, s'ha dut a terme a partir d'intervencions per part del govern central i perquè des del Banc Central Europeu s'han marcat majors exigències de solvència dels balanços de les entitats financeres.

Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d'entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major tamany com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.

Per sota d'aquestes, hi trobem a un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats compten amb un rating de "no inversió" (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody's i Fitch, que les consideren de risc especulatiu. I, per tant, això les posa contra les cordes en un escenari d'estancament del sector financer.

I per sota de totes aquestes, se situen una sèrie d'entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles a llarg termini per sí soles.

Aquest escenari propiciarà una nova onada de fusions durant el 2016 que, en aquesta ocasió, vindrà, no tant per la intervenció de governs i bancs centrals sinó perquè l'activitat bancària no creixerà el suficient i perquè es mantindran els baixos marges del negoci. A la banca ja no li queden gaires més opcions que les fusions per guanyar més dimensió que els aporti més eficiència i rendibilitat i, també, per generar valor als seus accionistes. Això, novament, vindrà acompanyat de nous tancaments d'oficines i acomiadaments.

Addicionalment, en aquesta ocasió, inclús podrem trobar-nos amb fusions transfrontereres que, a més a més, aportarien una interessant diversificació del risc. Des del govern de l'estat s'està pressionant a la UE per tal que elimini les barreres que encara dificulten aquest tipus de fusions.

A la vista d'aquest escenari, resulta altament recomanable que les empreses aprofitin aquests mesos per diversificar el seu pool bancari, en el sentit d'incorporar-hi a noves entitats, i tenir així preparada l'empresa per aquesta nova onada de fusions i de previsibles noves retallades de límits de finançament.

Bookmark and Share

17 d’abril del 2015

NIT DE L'EMPRESA 2015

Gala de lliurament dels Premis ADEPG 2015. Durant la vetllada es fa un homenatge a empreses que compleixen un aniversari significatiu i es reconeixen a aquelles que han destacat en diferents àmbits. Trobareu la meva intervenció en el minut 03:55.



Bookmark and Share

28 de desembre del 2014

PER COMENÇAR, ELS PRINCIPIS

Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.

Aquesta presa de consciència és imprescindible per tal que, a partir d’ara, persones i empreses ens impliquem en la reconstrucció d’una societat avançada, prenent com a base valors que mai haguéssim hagut de perdre.

Cal recuperar les millors i bones pràctiques en la gestió empresarial. No em refereixo només a aquelles que han possibilitat la consecució de determinades fites, sinó a les millors pràctiques des del punt de vista de l’ètica, que incorporen principis i valors com l’honestedat, la integritat, la justícia i la solidaritat.

La gestió emprant les millors pràctiques, en un marc global ètic, que vagi més enllà de l’articulat de les lleis -que sempre es queda curt en aquest àmbit-, és el que ens assegurarà la sostenibilitat de l’empresa en el sentit més ampli: amb l’entorn, amb la societat, amb les persones.

El perfil d’empresari que requereix el segle XXI és aquell que persegueix la maximització de l’activitat econòmica i generació de riquesa, però amb propòsits fonamentals, mantenint compromisos no-econòmics a través de codis d’ètica i anant més enllà de la responsabilitat social corporativa -que sovint té un mer caire instrumental-, i malgrat que això, en algun moment, pugui anar en detriment dels beneficis econòmics.

Amb el convenciment que l’ètica no és quelcom afegit, sinó un component essencial de l’empresa, l’ADEG dedicarà l’any 2015 a promoure les bones pràctiques i l’ètica en els negocis.

Jordi Solé Tuyà
President de l'ADEG

Bookmark and Share

30 d’octubre del 2014

ELS EMPRESARIS SOM CAPAÇOS D'ADAPTAR-NOS A NOUS ESCENARIS

En el decurs dels darrers segles el poble català ha tingut l’oportunitat de demostrar, en reiterades ocasions, la seva capacitat de superar adversitats. I això ho hem hagut de fer en més ocasions que les que haguéssim desitjat, i en moltes més ocasions que amb les què s’han trobat al llarg de la història altres pobles del nostre entorn. I, en totes les ocasions, amb imaginació, treball i constància hem estat capaços de construir, i de reconstruir, una societat avançada.

Aquests precedents han imprès un marcat caràcter a la nostra gent i han configurat un entorn empresarial que avui atresora importants actius i valors.

No és casualitat que Catalunya es trobi entre els territoris més emprenedors d’Europa. No és casualitat que avui la nostra economia sigui la més exportadora de l’actual estat. No és casualitat que algunes empreses catalanes es trobin entre les més innovadores del món. No és casualitat que l’economia catalana sigui una de les més diversificades, on cap sector té un pes superior al 17% del total de la producció.

No és casualitat que la Comissió Europea ja s’hagi compromès a tirar endavant el corredor mediterrani, malgrat totes les adversitats, i que en els darrers dies hagi incorporat per primera vegada l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani al document d’estudi de les futures inversions. A més, en els darrers quinze anys Catalunya ha fet un salt molt gran a nivell europeu, com ho demostra el fet que, tot i representar només l’1,5% de la població europea, tingui el 7,4% de les millors universitats més joves de 50 anys, capti el 3,4% de recursos competitius del Consell Europeu de Recerca i produeixi el 3% de les publicacions científiques.

Res és casualitat. És fruit de les capacitats que té la nostra economia, per les necessitats d’espavilar-se que, en altres temps, ja havien patit els nostres empresaris. Hem adquirit unes habilitats i valors que avui ens resulten especialment útils: esperit comerciant, capacitat de treball, responsabilitat i compromís amb el nostre entorn. Un exemple d’això en són uns quants empresaris del nostre Gran Penedès, que compta amb empresaris (petits i grans) que han aconseguit “empeltar” la cultura empresarial i que avui tenen continuïtat en sectors expansius com són el vitivinícola, el de l’alimentació i els dels serveis a les persones, amb una forta dosi d’imaginació però també d’innovació i d’estima al seu territori, i amb una genètica sempre competitiva i mai resignada.

Perquè els empresaris catalans han demostrat al llarg de molts anys que s’han sabut adaptar als canvis constants i ràpids, desenvolupant estratègies d’especialització, i apostant per la innovació i la sortida a nous mercats. Per això, si ara cal tornar-ho a fer, si cal tornar-nos a adaptar, no tenim cap dubte que serem capaços de fer-ho i adaptar-nos als nous escenaris, siguin els que siguin.

Els empresaris, per definició, som persones que hem optat per regir el nostre propi destí, assumint el risc que porta implícit. Per tant, quan observem que la nostra societat també es planteja precisament això, és a dir, regir el seu propi destí, no podem fer altra cosa que mostrar-li, no només el nostre màxim respecte, sinó també la nostra admiració.

Bookmark and Share

16 d’octubre del 2014

PERQUÈ NO TORNARÀ EL CRÈDIT A LES PIMES?

Les afirmacions i prediccions que s’ofereixen com a resposta a aquesta pregunta són sovint contradictòries. Cal reflexionar, doncs, sobre les motivacions que tenen uns i altres per pronunciar-se en un sentit o altre.

El govern central llança reiteradament un missatge d’optimisme, afirmant que aviat retornarà el crèdit a les pimes com a conseqüència de les mesures que està prenent amb aquesta finalitat. Abans de donar credibilitat a aquestes manifestacions cal considerar quins interessos pot tenir per fer-les: una de les responsabilitats d’un govern és tractar de mantenir un cert clima de tranquil·litat i esperança en empreses i ciutadans. Aquestes prediccions no són noves, i es venen fent des del govern central des de fa anys, contrastant (i de quina forma!) amb la realitat.

El sistema bancari també transmet missatges que alimenten les mateixes esperances de retorn del crèdit a les empreses. Acompanyant-ho, en els darrers mesos, d’una intensa acció comercial a peu de carrer. En aquesta ocasió, també hem de considerar els interessos propis (tot i que legítims) que tenen les entitats financeres. Aquests missatges i accions persegueixen l’objectiu de provocar un efecte “crida” que fa que multitud d’empreses s’adrecin a aquestes entitats financeres en la recerca del desitjat crèdit.

Malgrat això, la banca continua mantenint inalterats els criteris de concessió de risc respecte als que ja aplicava fa un, dos o tres anys. Per això, la immensa majoria d’empreses que havien acudit a l’esmentada “crida”, continuen rebent denegacions a les seves sol·licituds de finançament, veient frustrades les seves esperances. Als bancs però, aquest tipus d’accions, de caràcter estrictament comercial, en un moment de disminució de l’activitat bancària, els serveix per captar a alguns nous clients.

Si ens centrem però en informació menys tendenciosa, observem com el Fons Monetari Internacional (FMI) i altres organismes internacionals, alerten que les empreses espanyoles presenten un excés d’endeutament, acumulat durant les èpoques de bonança econòmica i que va ser propiciat per les expectatives de beneficis i el fàcil accés al crèdit.

En la gran majoria de països de la zona euro, l’endeutament de les empreses és molt inferior al de les espanyoles. Això aboca a les empreses espanyoles a haver de seguir un camí en el qual, amb més o menys rapidesa, l’estructura dels seus balanços haurà d’anar convergint amb els paràmetres dels de les empreses europees. Per tant, continuarem veient com es va reduint el finançament bancari de què actualment encara disposen les nostres empreses. Aquesta tendència s’intensificarà en la mesura en què la normativa bancària, cada vegada més orientada a enfortir els balanços dels bancs, provocarà més reduccions en les inversions que els bancs tenen en les pimes.

Els informes que publica mensualment el Banc d’Espanya es constata que anem per aquest camí, posant de manifest que l’estoc de crèdit que les entitats financeres tenen concedit a empreses es va reduint mes rere mes.

Aquest escenari en el que ens estem endinsant és un dels principals problemes de l’economia espanyola, doncs impedirà que les empreses puguin contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica perquè el valor afegit que generin l’hauran de destinar, principalment, a amortitzar deute.

Jordi Solé Tuyà
Director Executiu de Kreedit

Bookmark and Share

17 de maig del 2014

HOLA, ADEG!

Participar en una prova de relleus quan els predecessors han posat l’equip al capdavant de la cursa és molt més que un compromís. D’una banda suposa la responsabilitat de consolidar el lideratge; d’una altra, l’anhel d’anar encara més lluny i assolir objectius ambiciosos.

Quan encara és molt propera l’Assemblea General en què vaig rebre la confiança dels socis, i tot just quan acabem de configurar una Junta Directiva presidida per la representativitat en el territori i per la diversitat de sectors, és un bon moment per determinar els objectius que han d’orientar els propers exercicis de la nostra institució.

Hem de créixer. Hem de deixar enrere uns anys difícils i recuperar la fortalesa d’un mapa associatiu que abasti tots els municipis del Penedès i el Garraf, que aplegui el major nombre d’activitats i professionals, que representi les inquietuds empresarials del territori i que abanderi l’opinió dels nostres empresaris i directius.

Hem de ser més competitius. Com a organització empresarial hem de ser els primers en fer les coses ben fetes i exercir d’ambaixadors de la cultura d’empresa. La innovació i la formació constants són la base de la millora contínua i ens apropen a nous mercats, també a la internacionalització.

Hem de ser més eficients. Entre tots podem engrandir una xarxa de relacions empresarials potent, capaç de sumar i, a més, generar complementarietats. L’addició de coneixements i la compartició de recursos, d’uns i altres, ens portarà per un camí més planer, ens obrirà més portes i ens farà ser més eficaços.

Hem de ser més ambiciosos. Liderar el territori passa per contribuir al seu progrés, amb generositat però també amb decisió, implicant-se i assolint noves fites, i sobretot portant-lo més enllà dels mateixos límits, cridant l’atenció dels inversors i dels governants públics. Serem més importants si fem coses més importants.

Tot ho hem de fer entre tots, també de la mà del sector públic. L’ADEG ha de ser una avançada permanent, una referència indiscutible, una entitat de discurs solvent i de recurs amable.

Agraeixo poder comptar amb tots vosaltres i, per tot, sabeu que també podeu comptar amb mi.

Jordi Solé Tuyà
President

Bookmark and Share

9 de maig del 2014

NIT DE L'EMPRESA 2014

Gala de lliurament dels Premis ADEPG 2014. Durant la vetllada es fa un homenatge a empreses que compleixen un aniversari significatiu i es reconeixen a aquelles que han destacat en diferents àmbits. Trobareu la meva intervenció en el minut 03:50.



Bookmark and Share

14 d’abril del 2014

CARTA ALS SOCIS DE L'ADEG

Benvolgut Soci,
Benvolguda Sòcia,

A la darrera sessió de l’Assemblea General vaig rebre la confiança dels socis de l'entitat per a encapçalar el projecte associatiu durant els propers quatre anys.

Assumeixo aquest encàrrec amb entusiasme i amb la voluntat de servir la institució i, a través d'ella, tots els empresaris i empresàries que en formen part.

Amb la dedicació i aportacions de nombroses persones, l'ADEG ja acumula més de 25 anys sent útil als empresaris, esdevenint així la primera organització empresarial a les nostres comarques.

Avui, els que formem part de l'entitat tenim el compromís de continuar treballant per enfortir-la i engrandir-la, per tal que així puguem seguir oferint serveis, amb la màxima excel·lència, a les nostres empreses.

M'agradaria poder comptar, no només amb la teva participació, sinó també amb la teva implicació activa en aquest gran projecte, de forma que siguis protagonista de la propera pàgina de la història de l'ADEG que comencem a escriure en aquest mateix moment.

Ben cordialment,

Jordi Solé Tuyà
President

Bookmark and Share